Barranquisme al Nord-Oest del pacifíc EEUU amb Bestard 

Barranquisme al Nord-oest del Pacífic EEUU amb Bestard

Textos i fotos per Ryan Ernst

M’havia traslladat al nord-oest del Pacífic a la tardor del 2013. Passava el meu temps lliure a la cabana familiar de la meva esposa a les muntanyes i m’avorria molt. No tenien internet ni televisió. Què podia fer? Vaig trobar un guia local que em portaria a coves, cascades i a les muntanyes. Fou allà quan em vaig començar a enamorar d’estar fora. La manca d’internet o televisió ràpidament va abandonar la meva ment. Quan em vaig adonar de que no totes les cascades tenien un sender per arribar a elles, em vaig emocionar molt. Les volia veure totes! Vaig descobrir que hi ha més de 10.000 cascades al nord-est del Pacífic. Vaig començar a perfeccionar les meves habilitats en aproximacions fora dels senders, el que requeria la lectura de mapes antics, topografia, la tecnologia LIDAR i l’ús de Google Maps. Vaig anar a centenars de cascades i em vaig adonar de que necessitaria una corda per ajudar-me a arribar a algunes d’elles. Com que no m’agraden les altures, vaig tenir por! Tenia un company que també estava interessat en arribar a aquells llocs difícils d’assolir. Fórem assessorats per un guia local que intercanviava la seva tutoria amb sortides pel bosc.

Deadhorse Canyon

El barranquisme al nord-oest encara està en els seus inicis. Segur que la gent probablement descendia per aquests barrancs profunds i foscos fa 30 anys, però amb la tecnologia moderna i la nostra forta motivació per anar avançant, estem obrint entre 15 i 20 barrancs a l’any. Utilitzem Ropewiki.com per a compartir les nostres rutes i la versió beta actualitzada. Alguns dels nostres barrancs preferits són North Fork Teiton Canyon, Deadhorse Canyon, Hager Canyon i Big Creek.

Molts dels nostres barrancs són de basalt. És una roca ígnia obscura i de gra fi, composta de plagioclasa i piroxens. Quan montam ancoratges amb cargols d’expansió en barrancs de basalt sol ser una incògnita. Podem tardar 5 minuts o bé 50, depenent de la qualitat de la roca. El basalt també se sol trencar en formes afilades i estretes, de manera que la protecció i la consciència en l’ús de la corda són imprescindibles.
Utilitzem la tècnica de l’arrossegament de la corda per a què el desgast s’estengui per tota la corda i no se centri només en una àrea petita.

Com que encara som principiants en el món del barranquisme internacional, hem hagut d’investigar i desenvolupar les nostres pròpies eines i pràctiques. Sovint estem gelosos dels nostres amics que poden utilitzar un pont per entrar al barranc i després poder gaudir d’una copa de vi i un tros de formatge. Els nostres barrancs es troben majoritàriament endinsats en el bosc, amb arbres que superen els 60 metres, pel que sempre hem d’estar atents als arbres caiguts, esllavissades de terra o incendis forestals, factors que compliquen molt el progrés pel terreny. Tot i que no caminam tant com la gent del sud-oest dels Estats Units, diria que les nostres aproximacions poden tornar-se bastant salvatges quan constantment has de botar per sobre d’arbres vells.

Fern Canyon

Equip i material

Tornant a les nostres eines i pràctiques, hem intentat tot tipus de maneres per fer que el nostre equipament duri més. Vam aprendre des del principi que el basalt pot tallar qualsevol cosa d’una manera ràpida.

Els meus companys provaren varis models de calçat per a barranquisme abans de decidir quedar-se amb les Bestard Canyon Guide. A mí m’encanten. Anteriorment utilitzàrem models d’altres marques que no funcionaven o eren massa pesats.

Bestard Canyon Guide

Descobrírem també l’equipament de Rodcle, les motxilles del qual poden durar una dècada. Un cop usàrem els vestits de neoprè poguérem entrar als barrancs més freds, més profunds i més obscurs sense sentir que ens congelaríem. Amb aquest nou equipament i amb un grup de gent cada vegada més gran, la nostra confiança ha augmentat molt. Estem provant activament els límits d’on, què i com podem entrar als barrancs en els quals abans ens era impossible. Tenim un grup de 3 nois a Portland, Oregon i un altre de 5 a l’àrea de Seattle, així la nostra xarxa s’ha estès àmpliament. També entrenem diverses vegades a l’any per poder confiar els uns en els altres dins els barrancs.

Millor estació de l’any

La nostra temporada de barranquisme sol ser de maig a setembre. Aquest és el millor moment per entrar en els barrancs més compromesos. Intentam sempre allargar la temporada cercant barrancs estacionals. Aquests generalment se solen assecar al juny i no val la pena recórrer-los. Sempre intentam trobar barrancs amb un bon capdal d’aigua i amb condicions d’aigües braves ja que ens agrada el repte que presenten. Aquest tipus de barranquisme no és per a tothom, però si t’interessa, doncs et recoman que abans facis un curs d’aigües braves. Quan arriba la temporada de barranquisme, les temperatures oscil.len entre els 10ºC – 30ºC del matí a la tarda. Els nostres estius solen ser secs, el que compensa els 8 mesos de pluja durant l’hivern. No és estrany que vegem molta vida salvatge. Tenim varietats de salamandres, tritons, peixos, serps, cérvols, ants, linxs, ossos, i rarament pumes. No estam massa preocupats per aquests animals, ja que no suposen un risc per a nosaltres.

Planificació i obertures dels barrancs

Com obrim els barrancs? Ens agrada utilitzar un dron per tenir una bona perspectiva del que ofereix el barranc. Caminam per la vorera per veure quines àrees podrien plantejar un veritable repte i descendim en ràpel per veure-les de més a prop. Solem deixar una línia de rescat en una àrea o feim que un petit grup es quedi a dalt i ajudi quan sigui necessari. Una vegada que tenim un pla, ens assegurem de que les bateries de la perforadora estiguin carregades, tenim suficients ancoratges, cargols, xapes i cintes. Portem una balisa d’ubicació per si a cas alguna cosa no surt bé. Solem tenir una reunió amb tots els participants abans de cada sortida per estar segurs de tenir tot el material i les senyals de comunicació preparades. Hem d’estar concentrats al 100% en tot moment.

Lindsey Gorge

Un barranc que em cridà l’atenció especialment la temporada passada és el Hager Canyon. Havia estat en el nostre radar durant un any més o menys, però no el vérem fins l’abril passat. Aquest barranc és com un parc aquàtic. Al nord-oest del pacific no hi ha molts de barrancs que tenguin més salts i tobogans que ràpels. Hager ho té. Els seus salts són d’uns 9 metres com a màxim. Això és poc comparat amb els altres barrancs clàssics. Després de 10 tobogans, el barranc s’estreny i al final es converteix en un corredor estret. Quan ho vàrem explorar, l’última part ens va espantar a tots. Vam trigar 2 dies en obrir-lo i una vegada que ho vam aconseguir, va ser pura felicitat. El barranc acaba i un bon camí et porta de tornada a l’aparcament. Ens alegram en obrir nous barrancs i compartir-los amb la nostra petita però creixent comunitat.

Vaja, acabo de recordar que les muntanyes on es troben molts dels nostres barrancs preferits també tenen més de 450 tubs de lava basàltica. Alguns d’ells necessiten ràpels de varis llargs per entrar a les bones cambres. Fou per la nostra experiència d’entrar en aquestes coves per la que començaríem el nostre nou objectiu, el barranquisme nocturn. L’equip de Portland va ser capaç de fer 5 barrancs nocturns la temporada passada essent Big Creek (South Cascades) el més dur. Per tal que aquestes rutes siguin factibles, es necessita un equip molt bo i la comunicació ha de ser impecable.

East Canyon

Si encara no has estat en el nord-oest del Pacífic, doncs hauries de considerar-ho. Som una comunitat oberta que amb molt de gust orientam a les persones en la direcció correcta. Podeu trobar-nos a Facebook sota el nom Pacific Northwest Canyoning. Salutacions!

Ryan Ernst, Pacific Northwest Canyoning Team