Bestard Top Extreme Lite rumb a l’Antàrtida, per Luis Miguel Lopez Soriano

Bestard Top Extreme Lite rumb a l’Antartida, por Luis Miguel Lopez Soriano

Text i fotos per Luis Miguel Lopez Soriano

En aquesta ocasió vaig tenir l’oportunitat de fer servir les botes Bestard Top Extrem Lite, una bota doble que ofereix un gran nivell de protecció davant les baixes temperatures, mantenint un disseny molt lleuger i tècnic. El sistema de botí extraïble em va semblar molt pràctic. Eficaç per mantenir el peu més calent, a més de facilitar la transpiració i eixugar millor el calçat.

Com sempre, a la feina que desenvolupo amb la meva càmera a alta muntanya, a més de realitzar l’activitat alpina he de concentrar-me en realitzar la meva tasca professional amb la major sensibilitat i eficàcia possible. Una de les peces clau en el meu material és el calçat. Sent de vital importància protegir els peus fora de perill de qualsevol lesió i mantenir-los amb el màxim confort possible.

En definitiva la Bestard Top Extrem Lite m’ha semblat una bota calenta, lleugera i tècnica, molt recomanable per fer-la servir en entorns molt freds, i condicions climatològiques adverses

RUMB A L’ANTÀRTIDA

El començament del recent estrenat any 2022 no ha pogut arrencar de millor manera. Un cop més he tingut el privilegi de poder treballar amb la meva càmera en el projecte: “A les darreres fronteres del planeta”. Una sèrie de documentals vinculats al V Centenari de la volta al món de Magallanes-Elcano, que duu a terme la productora Salomba Ventures, de la mà de Sebastián Álvaro. Aquest treball va arrencar l’any 2020 amb el rodatge d’un primer documental a la Patagònia, amb el Cerro Torre com a protagonista. Després de gairebé dos anys, marcats per la pandèmia, ha continuat als confins de la Terra de Foc i l’Antàrtida.

A principis de gener partíem des de Puerto Williams, a l’extrem sud del continent americà, cap a l’Antàrtida. Un viatge extraordinari a través del pas de Drake, o mar d’Hoces, a bord de l’Ypake II, veler capitanejat per l’argentí Ezequiel Sundblad. Un cop a la península antàrtica el pla era recórrer amb l’embarcació alguns impressionants paratges com: l’estret de Berlache, el canal de Lemaire, Cuverville i Pléneau per recollir amb les nostres càmeres el meravellós entorn natural d’aquest bell i únic lloc.

A més de navegar, desembarcaríem en diferents punts per realitzar algunes ascensions als bells cims que retallen l’horitzó del continent blanc. Massissos muntanyosos que compten amb molt poques ascensions i que ofereixen un terreny marcat per una gran activitat glacial, forts desnivells i contorns molt escarpats que poc han d’envejar a les grans serralades de la Terra. Si a més d’aquestes característiques afegim al paisatge alpí el component marí, esquitxat per blocs de gel a la deriva, una diversitat de fauna excepcional i el situem a l’extrem més remot del món tenim davant nostre un dels llocs més excepcionals del planeta.

L’estiu austral ens permetia gaudir d’una llum interminable amb llargs crepuscles que donaven pas, en breus instants, a boniques albes. També patírem els rigors del temps, amb algunes jornades de neu. Però les temperatures no van ser tan baixes com en altres èpoques de l’any, encara que l’oscil·lació tèrmica i el vent gèlid del sud ens recordaven sovint on érem. Durant les incursions a terra i ascensions, la humitat del mar i la gran quantitat de neu acumulada, sense transformar, van posar a prova el material amb què havíem de comptar.

Durant la nostra travessia vam tenir l’oportunitat de fer ascensions a l’illa de Melchior i l’Spigot Peak, un escarpat promontori de gel i roca que s’aixeca sobre el port d’Orne. Però sens dubte, la ruta que ens va deixar millor sabor de boca va ser la que vam fer fins al cim del Mount Bancke, una bella muntanya situada sobre el canal de Ferguson.

En tots els casos, la quantitat de neu era abundant i sense transformar, obligant-nos a obrir una empremta molt profunda al llarg de totes les ascensions.

Triar els companys més adequats per a cada viatge sempre és la millor garantia per realitzar amb èxit l’activitat desitjada. Un cop més he d’estar agraït a Bestard Mountain Boots per la seva gran col·laboració amb la meva feina. Moltes gràcies amics!!!

Luis Miguel Lopez Soriano, cámara de altura.