Luis Miguel Soriano ens explica les seves impressions amb el calçat Bestard

10 November 2021

Luis Miguel Soriano, càmera d’altura

Text i fotografies de Luis Miguel Soriano

El meu nom és Luis Miguel Soriano, em dedico a la producció audiovisual i fotografia. Tenc el privilegi de poder realitzar la meva activitat professional, una de les meves grans passions, en un dels entorns més meravellosos del planeta i, sens dubte, on vull passar el màxim temps possible: la muntanya.

Trajectòria dels darrers anys

Des de fa deu anys acompanyo, amb la meva càmera, l’alpinista de 82 anys Carlos Soria, en el seu projecte d’assolir el cim dels catorze vuitmils, les muntanyes més altes de la Terra. Hem compartit més de quinze expedicions a l’Himàlaia, aconseguint junts el cim del Kanchenjunga (8.685m), Annapurna (8.091m) i el bell Ama Dablam (6.812m).

La meva feina i la meva gran passió per la muntanya em porten a romandre molt de temps en aquest entorn. Ja sigui durant les expedicions a l’Himàlaia, amb Carlos Soria, o en altres projectes desenvolupats a serralades com: Karakorum, Patagonia, Iran… Quan estic a Espanya visito molt habitualment llocs més propers com: Pirineus, Pics d’Europa o Gredos.

Cadascun d’aquests paratges ofereixen les seves pròpies característiques. Des dels cims de gran altitud de l’Himàlaia i Karakorum a terrenys menys elevats però més tècnics, tant a l’hivern com a l’estiu. Així com les llargues marxes d´aproximació i trekking.

: Camp base Dhaulagiri

: Dhaulagiri

La meva experiència amb el calçat Bestard

Per poder realitzar d’una manera adequada la meva feina amb la càmera i poder concentrar-me en recollir les belles llums de la muntanya amb la major sensibilitat i passió possible, és fonamental disposar i confiar en el material apropiat. No només pel que fa a càmeres i objectius, sinó a la pròpia equipació de muntanya.

De totes les peces que utilitzo mentre faig la meva activitat a la muntanya, una de les que considero més importants és, sens dubte, el calçat

En aquest aspecte tenc la sort de comptar amb el suport de Bestard Mountain Boots des de fa temps disposant del calçat més apropiat a cadascun dels variats escenaris on em moc. Per mi és de vital importància poder utilitzar les botes més adequades tècnicament en cada situació, confortables i capaces de “sobreviure” a la intensa activitat que les sotmeto al llarg de l’any.

A les darreres temporades he pogut gaudir d’alguns models de Bestard, entre els quals destacaria els següents:

Bestard Mestral

Segurament el calçat que més he utilitzat darrerament. Una bota lleugera, amb disseny de sabata però amb una gran resistència i un nivell molt elevat d’adaptació a diferents terrenys. Un disseny molt polivalent que m’ha permès fer-lo servir com a calçat en els meus diferents i freqüents viatges com a còmoda i lleugera sabata esportiva. També l’he poguda fer servir durant trekking i aproximacions, així com en activitats desenvolupades en un terreny d’alta muntanya normalment lliure de neu, crestes i grimpades de roca. També l’he feta servir en els meus entrenaments, com a sabata per córrer en terreny hivernal.

Després de més d’un any sotmetent-les a un treball intens, continuen resistint i oferint un aspecte impecable, mantenint el seu atractiu disseny.

Bestard Mestral

Bestard Trek Alpine FF

El disseny i les característiques d’aquesta bota m’han permès fer-la servir molt satisfactòriament tant en condicions hivernals, sense una acumulació de neu excessiva, però amb la possibilitat de gramponejar, així com emprar-la sobre terreny d’alta muntanya complex, durant activitats intenses.
Les darreres temporades l’he calçada en destinacions tan variades com massissos d’alta muntanya espanyols: Pirineus (estiu, primavera, tardor), muntanyes d’Iran (primavera/estiu), trekking i aproximacions a Himàlaia.

Bestard Trek Alpine

Bota d’alta muntanya, Bestard Elbrus

Un calçat molt resistent i càlid alhora de còmode en severes condicions hivernals, podent utilitzar-lo per a realitzar ascensions tècniques i aproximacions en altes serralades en les condicions més fredes. Aquestes botes les he estat fent servir al llarg de tota la meva activitat hivernal en massissos espanyols: travesses, ascensions, corredors i escalada en gel, així com en llocs més elevats. L’hivern passat les vaig portar durant el rodatge d’un documental al Karakorum, al mes de desembre, en una altitud propera als sismil metres. També les he fet servir en altres serralades, a l’hivern, com les muntanyes Alborz (Iran), muntanyes Kaçkar i Ararat (Turquia).