Speedwave II a Xina, per Toni Pons
Viatjar t’ajuda a obrir la teva ment
Text i fotos per Toni Pons
És difícil resumir en dues línies una vivència de dues setmanes per la Xina.
Després de recórrer una part de la Gran Muralla durant uns quants dies i poder apreciar aquesta gran obra humana de més de 9.000 km. i quedar sorprès per on transcorre pujant i baixant muntanyes, crestes, valls i precipicis.
El que no ha pujat a la Gran Muralla és perquè no és valenta diu un cèlebre adagi. “El drac de les mil assutzenes” és sens dubte un passatge obligat per a tot aquell que posi peu a la Xina. Amb la seva desmesurada arquitectura i la seva bellesa al·lucinant, la muralla ha esdevingut el símbol per excel·lència de la civilització xinesa. Serpenteja fins a perdre’s de vista al llarg de més de 9.000 km. amb una alçada mitjana de 8 metres i una amplada de 6 metres, des dels àrids confins del desert de Gobi fins al pas de Shanhaiguan, on es llança de cap al golf de Bohai.
Una obra construïda amb la sang i la suor de 300.000 soldats i 500.000 reus, dels quals s’explica que eren enterrats als fonaments conforme defallien a la feina. Es calcula que hi va haver 200.000 víctimes.
Cosa que crec que avui no seríem capaços de fer-ho, he de treure’m el capell davant d’una obra d’aquesta magnitud.
Després de visitar el Parc Nacional de Butaychan o Vall de les Cinc Terrasses, millor dit de cinc grans monestirs budistes, veure la grandesa i la riquesa que hi ha, fruit de les donacions econòmiques, menjars i begudes per als déus de les quals se n’aprofiten i mengen els monjos. Veure com els pelegrins s’arrosseguen per terra quilòmetres, dies i mesos, veure com resen, s’agenollen, cremen encens, donen diners i adoren déus.
La nostra gran sorpresa inesperada en visitar un monestir d’unes monges budistes va ser coincidir amb la visita d’un Gran Lama Suprem, vingut del Nepal, el qual ens va beneir i ens va convidar a seure a taula i sopar amb tot el seu seguici que l’acompanyava, regalant-nos detalls religiosos, mocadors de pregària, ens acomiadàrem i quedàrem convidats a tornar per considerar-nos de la seva família.
Canviam de vall per visitar el monestir penjant de Xuankong, al sud-est de Datong. És un monestir sincrètic on es barregen les representacions taoistes, budistes i confusionistes. Aquest monestir és una autèntica obra d’enginyeria monàstica, sembla estar enganxat a una gran paret d’una gran muntanya i es caracteritza perquè en la construcció no es va utilitzar cap clau de ferro, “visita no apta per als que pateixin vertigen agut”.
Després ens desplaçam a les grutes de Yungang. Són grans cavitats excavades a mà a la roca i dins d’elles grans budes i déus, esculpits tots ells en una gran peça, alguns de 20 metres d’alçada. Impressiona veure-les tan enormes i majestuoses, assegudes com a budes.
Com no parlar de la seva varietat gastronòmica en fruites, verdures, broquetes de carns, arròs, fideus i de les amanides sempre banyades en ebullició, la condimentació i la manera de servir-lo.
Curiositats
Al món rural s’enterra els morts directament a la terra, propietat de la família.
La propietat privada no existeix, l’estat l’arrenda per 50 anys.
La Xina és per definició comunista, controlada per una partitografia.
A Pequín milions de bicis, ciclomotors, carromats, busos, taxis, metro i cotxes circulen en un caos que s’autorregula a si mateix.
Dir que la presència policial és omnipresent a tot arreu, per la qual cosa la seguretat està garantida.
D’altra banda, les grans ciutats tenen parcs molt grans, nets i on la gent de l’oci en forma de balls, música, footing i expressions artístiques.
Destacar de manera genèrica la visita al Temple del Sol, a la Sala de l’Oració de les Bones Segues, a la Volta Celest Imperial, a Xianrong, a Tayuan Si, a Dailuoding Si i a Shuxiang Si, així com tants llocs difícils de recordar el seu nom, però no la seva majestuositat.
Esper haver plasmat a grans trets un gran viatge i dir que la Xina és un país inacabable per tornar.
Toni Pons
