Tomeu Rubi i Pep Roig aconsegueixen ascendir en estil alpí al Dolma Kang (6.332m)

Expedició Rowaling 2022

Text i fotos per Tomeu Rubi i Pep Roig

Finalitzat el procés obligat d’aclimatació, durant el qual hem aprofitat per visitar les diferents valls a l’est de Na, hem de fixar un objectiu. No és fàcil ja que són molts els condicionants que ens imposa el govern del Nepal a l’hora d’expedir el permís per a qualsevol intent d’ascensió a alguna de les muntanyes de la vall. La nostra intenció és intentar pujar alguna ruta nova o poc escalada, a una cara verge o amb poques rutes i en estil alpí. Al final, les limitacions que ens afecten, si no volem obrar fora de la llei per evitar problemes en cas d’accident… fan que hàgim de desviar el nostre punt de mira cap al nord-oest. Allà es troben dos pics que podrien encaixar amb les nostres pretensions, el Beding 6126m i el Dolma Kang 6332m (aquest podria considerar-se com un cim secundari del Gaurisankar 7146m).

Dolma Kang:

Cara sureste Dolma Kang 6332m

El 30 d’abril fem una aproximació a la paret sud-est del Dolma Kang. La ruta té alguns trams complicats que fan que no sigui una simple aproximació. A uns 4900 metres submergits a la boira que diàriament ens acompanya i deixa escapar alguns flocs de neu, trobem unes plataformes on es poden instal·lar algunes tendes de campanya. En un tauler de fusta perdut entre les roques podem intuir una inscripció que parla d´alguna expedició de l´any 2017. La boira no deixa que poguem veure la paret de prop en cap moment. Amb això, baixem novament a Beding, on ningú ens sap donar informació de l’expedició del 2017.

L’1 de maig hem de pujar una altra vegada a Na a cercar el material que necessitem per a l’ascensió. No tenir un pla fixat abans d’acabar el trekking d’aproximació té cert atractiu, però també alguns inconvenients. Desitjàvem un dia de descans abans de posar-nos a la feina, a canvi un preciós passeig d’anada i tornada Beding-Na-Beding amb pesades motxilles…

La previsió meteorològica poc fiable a què ens aferrem ens pronostica un dia sense precipitacions pel 3 de maig. El 2 de maig vam pujar els 1200m de terreny incòmode fins a les petites terrasses que havíem vist dos dies abans. Avui sí aconseguim veure la paret, ens resulta estrany que ningú hagi pujat o provat aquesta paret abans…

A les 03:30 del dia següent sona el despertador, una hora després ens posem en marxa. 1000m de desnivell més tard parem per muntar la nostra tenda en un replà costosament tallat al gel. Alguna cosa no encaixa, la tenda encara que menuda, és massa gran per a l’espai habilitat. Aquesta nit tocarà dormir estrets. Per a arribar fins aquí hem hagut de superar un llarg corredor de neu en no gaire bon estat. La inclinació mitjana del corredor era d’uns 60/65º amb ressalts verticals de gel podrit. Els darrers 300m han estat d’un terreny mixt més vertical difícil de protegir… un terreny semblant al que ens espera demà.

Dia de cim:

Gairebé sense dormir, sembla que no estam tan aclimatats com crèiem, sona el despertador cap a les 04:00, quin descans!!! Una hora i mitja després aconseguim posar-nos en lent moviment per a superar els aproximadament 400m que ens separen del cim. El terreny resulta ser més tècnic que el dia anterior, i per això més feixuc. Mentre asseguro en Pep en una de les moltes reunions veig a la meva dreta unes cordes

que ascendeixen per un esperó al qual ens dirigim. Per fi es dissipa el dubte, no som els primers que passem per aquí. És una llàstima trobar tanta corda i material abandonat. (Acabada l’expedició tenim coneixement que l’any 1980 un equip Australià “a la primavera” i un altre japonès “a la tardor” havien pujat per la paret en estil pesat, deixant el material trobat. L’expedició del 2017 no arribà a pujar el Dolma Kang.).

Tomeu Rubi llegando a la cumbre del Dolma Kang

Descens:

Cap a les 12:00 arribem al cim sense temps a assaborir-lo. Els núvols ja ens envolten i cal trobar la ruta de baixada. Aquesta comença per una glacera plena de seracs i esquerdes. Anem navegant entre els punts que mentalment fixem cada cop que els núvols decideixen separar-se prou per poder veure el següent. Diverses vegades haurem d’esperar perquè no podem veure cap on anar. Per fi vam arribar fins a l’aresta que ens havíem fixat com a punt des del qual ja no ens havíem de preocupar pel fet de ficar-se en un carreró sense sortida. Pensàvem arribar aquell mateix dia fins a les plataformes on havíem dormit feia dues nits, però no aconseguim veure més enllà dels 15 o 20m. És per això que, cap a les 16:00h, en passar per un lloc on es pot habilitar un espai per muntar la tenda sense gaire esforç, decidim parar. Estem com a la nit anterior a uns 5900m (segons marca el meu rellotge). Al matí següent sense núvols realitzem alguns ràpels i desgrimpades que exigiran tota la nostra atenció… Aquest mateix dia encara que molt més tard i amb poques energies arribarem de nou a Beding.

Último rapel durante el descenso

Bestard Top Extreme Lite:

Durant tota aquesta activitat he fet servir el model Bestard Top Extreme Lite. És una bota molt còmoda i lleugera, i així i tot molt robusta i resistent. És una opció ideal per a aquest tipus d’ascensions de pics de fins a 6.000-7.000m en estil alpí, ja que puc fer servir la mateixa bota tant per a l’aproximació com per a l’escalada tècnica. També ofereix molt bona protecció contra el fred i la humitat en altitud. La possibilitat de poder treure el botí interior en el bivac és també un gran avantatge en temperatures baixes, per així tenir l’interior de la bota calent i sec als matins.

Una gran bota, i a més fabricada a la meva terra, Mallorca…

Tomeu Rubi