Bestard Guepard GTX per Sergio Fernández Tolosa
“Després de calçar-les per tot tipus de camins i senders de muntanya mitjana i alta, he constatat que, malgrat el seu nom, les Bestard Guepard no et converteixen per art de màgia en la criatura terrestre més ràpida del regne animal. Amb un drop conservador, una adherència excepcional, una eficaç protecció de la planta del peu i una notable capacitat d’amortiguació, el terreny ideal de les Bestard Guepard GTX em recorda més al del llop, un ésser tot terreny i incansable que caça no per velocitat punta, sinó per desgast”.
A continuació, compartim un extracte de la completa review que ha publicat Sergio Fernández Tolosa a la seva web Con un par de ruedas.
PRIMERES IMPRESSIONS
En tenir les Bestard Guepard GTX a les mans, l’aspecte que crida més l’atenció –al marge del gran emblema de Gore-Tex™ desplegat a la cara interna– és la seva poderosa i robusta mitja sola. La seva consistència augura bona protecció en aterrar sobre pedres i facilitarà les ascensions a terrenys abruptes, escalons, etc.
D’altra banda, un coll i una talonera clarament reforçats ajuden a perfilar una sabata muntanyenca. Un calçat idoni per a corredors que anteposen l’amortiguació, l’estabilitat i la durabilitat a la lleugeresa.
En aquest sentit, a la meva balança, les Bestard Guepard GTX en talla 47 EUR donen un pes de 465 grams per peu. En talla 42 EUR, segons el fabricant, el parell complet pesa 814 grams.
MOMENT DE BANYAR-SE (O NO)
Una característica clau de les Guepard GTX és precisament la membrana Gore-Tex™ Most Breathable. Encara que impliqui un major pes –en talla 47 són 85 grams de diferència per peu respecte a les Guepard sense Gore-Tex–, si vius en entorns freds i corres per zones amb rierols, fang, bassiots, herbes altes i arbusts que emmagatzemen serena, el Gore-Tex és la millor garantia per mantenir els peus secs.
Un altre importantíssim detall és l’ullet extra del sistema de lligat, típic de les sabates de córrer. Amb ell s’aconsegueix una millor subjecció, es guanya estabilitat i s’evita que el peu patini cap endavant a les baixades pronunciades.
Pel que fa a la forma, és raonablement ampla (el meu peu és especialment ample). Per altra banda, la zona dels dits és lleugerament apuntada, però la caixa és alta, per la qual cosa deixa prou espai a l’ungla del dit gros. A més, tota la puntera està reforçada i protegida.
SOLA VIBRAM® AMB MEGAGRIP
La sola Vibram® amb compost Megagrip vaticina una adherència excel·lent en terrenys mixtos i adherència immillorable en roca, fins i tot en sectors banyats.
En aquest cas, el taquejat és prominent, encara que no extrem. Els tacs tenen forma de V, estan força separats entre ells i orientats per a retenir en baixada, traccionar en pujada i mantenir l’adherència lateral en sectors atalussats.
La sola constitueix una àmplia plataforma, sense divisió entre l’avantpeu i el retropeu. Hi ha dues ranures de flexió que es creuen a la zona del taló, on són més profundes. A la resta de la planta, la longitudinal és molt superficial. En provar la capacitat de torsió d’aquests eixos, amb la força de les mans em resulta gairebé impossible doblegar-les. Són realment rígides. Baix el pes del cos sí que actuen, adaptant-se al terreny, sobretot quan aterrem sobre el taló.
DROP CONSERVADOR
Els meus mesuraments del stack height –totalment casolans, és a dir, sense tallar les sabates en canal– m’han donat un gruix aproximat de 40 mm al taló i 30 mm al metatars (incloent sola, mitja sola i plantilla). Aquestes mesures situarien les Guepard GTX a la categoria de les sabates maximalistes. Pel que fa al drop, Bestard el situa a 8 mm, però la veritat és que sobre el terreny ofereixen un comportament similar a sabates amb drops més alts.
Per a qui no estigui familiaritzat amb aquestes especificacions, potser és útil assenyalar que drops així se solen recomanar per a corredors talonadors, curses de recuperació a ritmes suaus, proves llargues, atletes de cert pes –o amb motxilla– i els que cerquen un extra d’amortiguació i/o major protecció respecte del terreny.
El benefici més indiscutible d’un drop alt és que redueix l’estrès als bessons, els solis i el tendó d’Aquil·les. També ajuda a les pujades. Per contra, en baixades molt pronunciades, un drop elevat pot provocar la sensació que el pendent encara és més fort i dificultar l’aterratge amb la part davantera del peu, sobretot si estam acostumats a córrer amb drops baixos.
SOBRE EL TERRENY
Ja a la primera sortida amb les Guepard GTX es confirmen els bons presagis quant a l’adherència i tracció de la sola. La Vibram Sphike amb Megagrip respon perfectament en ferms tous, terra compacta, roca seca, roca humida, herba… Donen molta seguretat, tant en pla com cap amunt i cap avall.
A la primera ascensió llarga –uns 180 metres de desnivell en menys d’1 km de recorregut–, constato que les Guepard GTX pugen molt bé. En rampes molt pronunciades –més del 15%–, la fermesa de la mitja sola ajuda significativament. El drop i els reforços del coll i la talonera també cooperen en aquest sentit.
En pla i baixades suaus es corre fàcilment aterrant amb la part mitjana- davantera. Això resulta més difícil en baixades molt pendents, on em queda clar que les Guepard estan pensades per a corredors acostumats a talonejar. El nivell d’amortiguació a aquesta zona posterior m’ha semblat més que satisfactori.
El sistema de lligat subjecta perfectament i els cordons aguanten durant tota la sessió sense afluixar sense necessitat de doble llaç.
MITJA MUNTANYA
La següent sortida va ser també per ferms abruptes i empinats, però a un ritme més assossegat. Ens vam anar de pícnic fins al panoràmic cim de Nabaín. Caminant, les Guepard GTX ofereixen una petjada encoixinada –però no súper tova– i una excel·lent subjecció. És una sabata molt apta per a aquest tipus d’activitat, encara que per treure’ls partit, el seu fort és caminar ràpid en pujades i, si ve de gust, deixar-se portar a les baixades.
La resta de sortides han estat gairebé sempre per terrenys semblants. El que va canviar va ser la meteorologia i, per tant, l’estat del ferm: fang dur, gebre i gel a primera hora, fangars a les tardes… A les sessions sota zero del matí, és un gust poder creuar rierols poc profunds , alternar sectors caminant, realitzar exercicis de tècnica de carrera, gaudir de breus acceleracions en pla, trotar quan el fred prem i arribar a casa amb els peus secs.
El perfil alt al calçat no és per a tothom, però en aquest cas el resultat és molt estable. A pista i camins he tingut bones sensacions en trotar a ritmes suaus o mitjans. I el drop alt realment resta tensió a la musculatura dels panxells. A més, aquesta considerable capa de material és la responsable d’una de les grans cartes de les Guepard: poder caminar i córrer sobre pedres punxegudes sense que la planta del teu peu les noti en absolut.
Sergio Fernández Tolosa
