Les muntanyes de l’Himàlaia amb Explorando Rincones
Família Explorando Rincones
Vega i Saúl són dos nins que des de ben petits han tengut com a terreny de joc la muntanya. Els seus pares Celia i José María van posar en la seva educació com a prioritat estar en contacte amb la natura i les muntanyes, aportant a la seva vida aquesta riquesa i gran valor que la natura ens ofereix.
Començar des de petits a sortir al camp, és relativament fàcil. Mostrar-los cada detall, on els nins toquen, ensumen, es taquen, ploren i riuen, es cansen, senten el fred o la calor, la humitat,…Mostrar-los la vida que ens envolta i que tant pot aportar a la nostra persona és una cosa tan necessària i valuosa que de vegades s’oblida, però aquesta és l’essència d’on venim.
D’aquesta manera Vega i Saúl van començar a fer rutes de tota mena, i fins i tot pujar muntanyes, i sense adonar-se’n estaven fent recorreguts gairebé com a persones adultes, i amb l’al·licient de fer-ho en família. Tot això té visibilitat al projecte Explorando Rincones.
Nins Muntanyers
En tot aquest recorregut en família, amb els nins sempre actius, hem realitzat ascensions per gran part d’Espanya. Destacables són la seva participació en diverses ocasions al Trofeu de Cims de Castella i Lleó, el Cainejo, ascensions als Pirineus, als Alps, on van pujar cims de quatre mil metres, servint per fer el salt al continent Americà, en concret a La Serralada Blanca als Andes, Perú, on van ascendir muntanyes de més de 5.000 metres, a l’edat de 8 i 10 anys, cosa que els va captivar, descobrint-los el món de les expedicions a alts cims, fent-los voler seguir en aquest camí de muntanyes.
l’Himalaya en familia
Per pura progressió i evolució natural de les activitats a la muntanya vam posar un nou repte al nostre il·lusionari particular, les muntanyes de l’Himàlaia. Pot sonar ambiciós per a uns nins i els seus pares, però estàvem convençuts que havíem fet tots els passos adequats per a poder visitar la Serralada més alta del planeta, i alhora somiar fer alguna ascensió a la mida de les nostres possibilitats.
El fet de fer descobrir cultura, paisatges i experiències als nostres fills estava sent la nostra expedició més meravellosa mai planejada
Una Muntanya de 6.000m amb nins
Adaptant-nos al calendari escolar, les possibilitats per ascendir muntanyes a l’Himàlaia es reduïen a llocs concrets com el Pakistan o l’Índia, així fou com ens fixàrem en la regió de Ladakh. Una regió al nord de l’Índia coneguda com el petit Tibet, lloc on conèixer la seva cultura, paisatges i peculiaritats.
Les úniques qüestions que ens generaven dubtes eren que és una zona una mica conflictiva per les fronteres i que són molt estrictes amb la circulació d’estrangers pel territori.
Els cims on pujar
Preparàrem tot el nostre viatge amb especial cura: material, documentació, assistència amb una empresa local que ens ajudaria amb tot el tema logístic sobre el terreny per sobretot prioritzar la seguretat de la família.
El pla era realitzar el Trekking de la vall de Markha, on fer l’aclimatació per a després intentar l’ascensió del pic Kang Yatse II de 6.250 m., i una vegada estant allà, atès que arribar és el més difícil, pensàrem: Per què no intentar fer un altre cim?, la del proper Dzo Jongo Est de 6.220 m.
Ens havíem de preparar físicament i equipar-nos amb el material i els estris necessaris per a realitzar una activitat d’aquest tipus en un lloc remot, on els serveis bàsics que poguéssim entendre com a normals a les nostres muntanyes d’Europa no existeixen.
Podeu imaginar-vos el que és fer tot aquest exercici per a un mateix, si en aquest còctel, incloeu dos petits, el tema es complica una mica més. Cercar l’equipament adequat per als nins no és una tasca fàcil, havíem de prestar especial atenció al calçat que portaríem, per a suportar tant les llargues jornades de trekking com les fredes temperatures d’ascens als alts cims, per això no dubtàrem d’equipar-nos amb les nostres Bestard Rock i Bestard Mestral per al trekking i les Bestard Advance K Pro per a l’ascensió.
I què va passar a les muntanyes?
Els temors per tot el que implica anar preparat, i fer-ho en família, es van anar diluint a mesura que vam arribar a Leh i vam veure les muntanyes, les valls, els temples. Allò era impressionant, un paisatge que ens resultava molt estrany i gens comparable a lo vist anteriorment. Estàvem allà, a les muntanyes de l’Himàlaia, era real! El nostre somni agafava forma.
Va ser complicat arribar al destí, i un cop a les muntanyes vam ser capaços d’adaptar-nos i veure com els petits es movien com a peix a l’aigua.
Recorrent campaments i llogarets, vam anar aclimatant i adaptant el cos al que ens venia. Un recorregut sense les comoditats de pobles o ciutats, llargues caminades ascendint valls i muntanyes, amb els seus campaments, amb dies de constant activitat en què cal tenir una bona força de voluntat.
El nostre principal objectiu i primera muntanya que abordaríem, el pic Kang Yatse II, imposava i els dubtes de les nostres capacitats estaven presents, sobretot per part de l’equip de Hippie in Hills, empresa amb què ens recolzàrem per fer l’expedició, que ens interrogaven sobre les aptituds dels nins. Aviat la incertesa es va anar diluint veient, a poc a poc, que allò era real, que aquella família de muntanyencs espanyols, i les seves ganes de pujar una muntanya de 6.000 metres amb nins, anava per bon camí, no podent posar pegues al que estaven veient.
Kang Yatse II 6.250m
Dia de repòs al camp base revisant el material, ajustant-ho tot i planificant la que seria la nostra primera ascensió a un 6.000 en família. La nostra expedició crida molt l’atenció, veure uns nins allà i amb intencions de pujar!! Mai abans no havien vist res igual.
Una dematinada de les que et deixen empremta, una dura ascensió en plena nit amb fred, mal cos és el que ve després. Situacions en les que prendre decisions i esperar, esperar que el sol surti a mida que avances per a que t’encalentesqui un poc el cos, i així fer més suportable l’ascensió.
La perseverança dels nins va ser inqüestionable, la duresa de l’ambient era l’esperada pel fred, l’altitud i pendents forts a anar superant. No vam tenir cap problema amb l’aclimatació, encara que sí algun contratemps estomacal, però vam ser capaços de solucionar-ho, no així un dels components de Hippie in Hills que va haver de capgirar. Després d’una exigent ascensió vam aconseguir arribar al cim, un cim treballat des de feia anys i que ens va atorgar un moment de felicitat als quatre components de la família i en Gaurav, responsable d’Hippie in Hills, gran persona i suport durant tota l’expedició. De seguida canviàrem l’eufòria per tornar al nostre paper de pares, baixar a zona segura amb els més petits com més aviat millor.
Descens ràpid arribant a la morena, on ens va sortir a camí el nostre amic Harshal qui havia hagut de capgirar durant la nit, i havia pujat per ajudar en el descens i proporcionar als nins el calçat lleuger. Es van treure les seves botes Bestard Advance K Pro que els havien aportat calidesa i la rigidesa necessària per ancorar-hi els grampons i es van calçar les seves Bestard Rock, més lleugeres i flexibles, fent que en el descens que faltava al camp base baixessin com gaseles.
Un cop al camp base, sí, vam gaudir de l’ascensió prenent un suc, rebent l’afecte i la salutació de la gent del camp base que estava pendent d’uns nins espanyols que volien pujar al cim, i ho havien aconseguit!
Dzo Jongo 6.220m
Recollírem el nostre campament l’endemà, carregàrem els cavalls i emprenguérem camí al camp base del nostre següent objectiu, El Dzo Jongo, un altre pic de 6.000 m, però aquest menys conegut i transitat.
Ens establim al camp base i preparam l’ascens per a pujar aquesta muntanya, a la qual decidim anar-hi un poc més tard per evitar el fred intens de la nit. Veient que tenim una correcta aclimatació i forces, juntament amb les condicions de seguretat de la muntanya, pensam que és una decisió encertada.
Aquesta muntanya semblava més fàcil, i tècnicament ho era, però també ens va suposar un gran esforç físic. Les muntanyes no les regala ningú, per més que la seva senzillesa o aparent facilitat sigui un fet.
Cim! Aquesta vegada tots, Gaurav, Harshal i nosaltres quatre, tots havíem arribat. Era increïble, quin moment… Encara que el mal temps amenaçava fent escapar flocs de neu, la felicitat era tan gran que els nins cantaven i reien, era tot un espectacle veure’ls gaudir i sentir tot allò, no ho oblidarem mai.
Un cop vam decidir baixar, amb rapidesa i agilitat ens vam presentar al camp base amb pressa, un camp base on només hi havia el nostre campament, érem els únics allà i aquesta solitud i exclusivitat també va fer que aquesta muntanya fos especial per a nosaltres.
Moments a les Muntanyes
Vam passar moments de duresa, on va sortir la nostra preparació i capacitats. Percebérem l’acollida i les atencions rebudes, sent capaços d’endur-nos de l’Himàlaia una sensació molt especial, encara ara sentim un buit per enyorar aquell territori. La seva gent, camins, cims… aquell valor natural i humà, una barreja de tot que fusionàvem amb les nostres pròpies vides, en què estam acostumats a altres coses, a tenir a les nostres llars moltes coses que ells no tenen, i no obstant aquí són feliços i radien bondat i amabilitat, un cúmul de tantes i tantes sensacions que difícilment podrem oblidar.
Detalls de la nostra expedició a l`Himalaya en família
SÍ, amb nins és possible, aquesta és la nostra clara idea de les coses, només hem d’educar-los, formar-los i dotar-los del que es necessita perquè tots poguem fer allò que realment ens agrada, allò que ens fa feliços. Res és fàcil en aquesta vida, tot suposa esforç en el nostre dia a dia… feina, família, aficions, tirar endavant, és dur en si mateix.
En una recerca continuada per dotar els nins de material específic per a les seves activitats, un dels reptes més difícils era trobar calçat adequat per a ells. Gràcies a l’equip de Bestard hem trobat la solució adequada per a les nostres necessitats i tant Vega com Saúl han realitzat l’expedició amb dos models de la marca, unes sabates per a l’aproximació, les Bestard Rock i unes botes per a les ascensions, les Bestard Advance K Pro. Els seus pares férem servir les Bestard Android i les Bestard Mestral Lady. Amb aquest material amb el qual ens hem sentit enormement còmodes hem cobert les necessitats d’aquesta activitat i moltes altres al llarg de l’any.
Als articles i vídeos publicats al nostre canal de YouTube Explorando Rincones, podeu veure ascensions hivernals amb les botes Bestard Advance K Pro, així com l’ús intens que li donen Vega i Saúl a les sabates Bestard Rock, ideals per a nins i joves aventurers. El que no sabíem és que amb elles faríem un cim de 6.000 metres a l’Himàlaia, qüestió que hem resolt en comprovar que sí, i que han cobert les nostres necessitats amb excel·lents resultats. No volem dir que les botes que hem fet servir nosaltres siguin les idònies per a tothom o per a totes les situacions possibles en aquest tipus d’activitats, però nosaltres així ho hem fet i amb bona nota, per la qual cosa volem contar la nostra experiència amb el material utilitzat. (Sempre informa’t i consulta sobre les seves característiques.)
Com podeu imaginar, trobar material tècnic i específic per a nins és una mica complicat, no hi ha gaire material per a ells, i el material és molt costós, per la qual cosa, si no compleix la seva comesa tenim un problema. Trobar un material adequat és sempre una dificultat, però quan el trobes et sents alliberat, “un problema menys” i a una altra cosa que dedicar-hi energies.
Tota la família hem gaudit del nostre calçat Bestard, sent conscients del nivell de qualitat, seguretat i confort gaudit.
I ara què?
Sempre ens demanen sobre propers objectius, això és fàcil de respondre, ja que somiar i pensar en propers viatges, nous cims, és una cosa a la qual ens hem acostumat i sabem fer. El més difícil és aconseguir els recursos i el temps per fer-ho. No cal un gran viatge o la serralada més gran, a qualsevol espai que trobem allò que cerquem, estarem còmodes i sobretot feliços, aquest serà el nostre camí d’entre tots els possibles.
Explorando Rincones
