Pic Eriste Sud 3045m per Pascual Fuster
Ascensió Pic Eriste Sud 3045 M
Text i fotos per Pascual Fuster
Ja feia temps que teníem pendent una sortida als Pirineus i entre d’altres coses, volíem completar algun tresmil. Els elegits van ser els pics Eriste (de Bagüenyola o de Grist) ja que no els havíem pujat cap dels
integrants de la sortida.
Jo estava preocupat per la metatarsàlgia que m’ha diagnosticat la meva podòloga. Per a qui no ho sàpiga, és el dolor a la zona anterior del peu, específicament als metatarsians. Aquest dolor en general s’accentua durant la marxa. La veritat és que impedeix molt, fins i tot entrenar, així que em vaig decidir a dur les meves sabates Bestard Guepard doncs les coneixia i sabia que m’amortiguarien molt els cops a la part inferior del peu.
L’únic dubte que tenia era si serien suficientment resistents per a un tipus de terreny granític ple de pedres de totes les mides durant quilòmetres i quilòmetres.
Tot va començar amb normalitat des del coll de Sahún, arribant aviat i sense perdre alçada fins a l’estany Xic, a l’estany gran de Barbarisa i els estanys superiors de Barbarisa. A partir d´aquí la ruta s´empina i en molt poca distància salves un desnivell de més de 500 m. per una pedrera interminable fins arribar al preciós estany Chelau.
En aquest tram, no vàrem saber interpretar la muntanya, hauríem d’haver seguit una traça imperceptible fins al pas de la Gralla, però interpretàrem que aquest pas es trobava una poc més al sud i vàrem començar la grimpada a cada moment més abrupta. He de dir que em trobava còmode, doncs ja per roca ferma, les sabates Guepard em van donar la sensació d’una bona adherència.
A 2900 m., molt a prop del cim, els altres varen decidir tornar i jo els vaig demanar que em deixassin continuar, doncs pensava que pujaria els 150 m. restants sense problemes. Així va ser, vaig despuntar pràcticament al cim de l’Eriste Sud.
Com que els meus companys ja estaven de tornada, vaig decidir emprendre jo també el retorn, però aquesta vegada per una ruta molt més assequible com és pel coll de Ribereta, que encara que més llarg, no ofereix dificultats llevat de la fartor de tanta pedra.
Els meus dubtes es van dissipar. Les sabates Guepard van aguantar perfectament la dura prova sense deterioraments, a més d’oferir una adherència fantàstica en roca. D’altra banda, els meus adolorits peus van suportar tanta roca gràcies a l’amortiguació que ofereixen aquestes sabates.
Si voleu pujar els Eriste des del coll de Sahún, millor si escolliu la ruta pel coll de Ribereta. Un pastor que ens trobàrem baixant ens tractava de bojos per triar la ruta que vàrem seguir, però bé, contra reptes i gustos no hi ha
res a dir.
