Abel Femeníes al Perú amb la Climbing Guide FF

PERÚ, MOLT MÉS QUE BLANC I VERMELL

Text i fotos per Abel Femenías

El Perú és un país que esclata en colors. No és només el blanc i el vermell de la seva bandera; és un immens mosaic de tonalitats que omplen els carrers, els mercats, les muntanyes i la mirada de la seva gent. Un país que et captiva abans fins i tot de posar-te les botes.

Feia tres anys que intentava arribar a la Cordillera Blanca, al cor dels Andes peruans, amb un objectiu molt clar: escalar un dels cims més bells i emblemàtics del món, l’Alpamayo. Finalment, aquest passat mes de juliol, aquell somni pendent es va convertir en realitat.

Un cop arribats a Huaraz, la petita “Kathmandú” dels Andes, començàvem els dies imprescindibles d’aclimatació. El primer contacte amb l’altitud ens va dur fins a la Laguna Churup (4.450 m), abans d’afrontar l’ascensió al Yanapaccha (5.450 m), la millor preparació possible per al gran objectiu del viatge: l’Alpamayo (5.947 m).

En aquest punt és impossible no aturar-se un moment per donar les gràcies. A Bestard Mountain Boots, que des de l’any 2000 han estat sempre disposats a ajudar-me a convertir somnis en projectes i projectes en realitat.

Ja són vint-i-sis anys caminant plegats per la Serra de Tramuntana, els Pirineus, la Patagònia, l’Himàlaia, Madeira, les Açores, la Réunion…

I ara també pels Andes peruans. Un camí compartit al costat de Sa Tenda Mountain & City Wear, que sempre ha estat molt més que una botiga: ha estat consell, confiança i amistat.

Per a les llargues aproximacions vaig optar pel model Bestard Guepard, sense membrana Gore-Tex, prioritzant una millor transpiració en unes jornades llargues i exigents. Les vaig combinar amb uns mitjons impermeables, una recomanació excel·lent de Sa Tenda, que durant els dies de pluja intensa em van permetre mantenir els peus eixuts i còmodes. Un petit detall que, a la muntanya, sovint marca la diferència entre gaudir del camí o patir-lo.

Per a les ascensions més tècniques, tant al Yanapaccha com a l’Alpamayo, vaig seguir les recomanacions dels tècnics de Bestard i, especialment, d’un autèntic mestre de l’alpinisme: en Tomeu Rubí. Tots coincidien en el mateix model, les Climbing Guide FF, una bota rígida d’alta muntanya concebuda amb materials de darrera generació per oferir precisió, rapidesa i seguretat en terreny tècnic.

La meva principal preocupació era una altra: les temperatures extremes per damunt dels 5.500 metres, especialment durant la llarga nit d’atac al cim. Aquell dubte es va resoldre gràcies a unes polaines de Cordura que Bestard va fabricar fa anys, gairebé de manera artesanal, per a un reduït grup de muntanyencs. Encara avui continuen demostrant la seva eficàcia.

Permeteu-me aquí un petit homenatge a en Tolo Calafat Marcus, aquestes polaines són molt més que una peça d’equipament; són un petit tros de la història de l’alpinisme mallorquí. Cada vegada que me les pos, inevitablement record que abans que nosaltres hi va haver gent com en Tolito, que va obrir camí demostrant que els somnis no entenen d’on ets, sinó de fins on estàs disposat a caminar per perseguir-los. Per a tota una generació de muntanyencs mallorquins va ser molt més que un alpinista d’elit: va ser el referent que ens va demostrar que, des d’una illa envoltada de mar, també es podia somiar en els grans sis mils, set mils i vuit mils del planeta. Amb la seva humilitat, la seva passió inesgotable i una manera d’entendre la muntanya basada en el compromís, l’esforç i el respecte, va inspirar molts dels qui avui continuam cercant nous horitzons. Aquestes polaines, que ell també va ajudar a posar a prova en les seves expedicions, són un petit record material d’un llegat immens que continua viu cada vegada que ens cordam les botes per sortir cap a una nova aventura.

Les Climbing Guide FF em van sorprendre des del primer moment. La seva lleugeresa, la comoditat i la facilitat per adaptar-hi els grampons les converteixen en una eina extraordinària per a aquest tipus d’alpinisme. Però és sobretot en el terreny mixt i rocós, quan els grampons desapareixen de les botes, on realment mostren tot el seu potencial. En comparació amb les actuals botes dobles, molt presents en l’alpinisme ràpid, ofereixen una agilitat i una sensibilitat que es tradueixen en una escalada més natural i eficient.

Conclusions

Com tot el material tècnic, cal entendre bé quin és el seu terreny de joc. Les Climbing Guide FF destaquen per la seva lleugeresa, precisió i comoditat, però també cal valorar-les en funció de les temperatures extremes que es poden trobar durant una nit d’intent de cim.

La meva conclusió coincideix plenament amb la dels tècnics de Bestard i amb la d’en Tomeu Rubí: són unes botes extraordinàries per a ascensions ràpides i directes, d’una durada inferior a les vint-i-quatre hores, entre els 5.000 i els 6.000 metres d’altitud.

Com a anècdota entranyable del viatge, durant el retorn del camp base de l’Alpamayo vam coincidir amb els germans Pou, mallorquins d’adopció i grans coneixedors de la qualitat del material de Bestard. En saber que veníem de la fàbrica, em van demanar que fes arribar una forta abraçada a tota la família Bestard. Un d’aquells petits moments que et recorden fins a quin punt el món de la muntanya és una gran família.

Però, si soc sincer, aquesta crònica mai no ha anat només de l’Alpamayo, ni dels metres d’altitud, ni de les botes que m’han acompanyat. Aquesta crònica parla de les persones que, durant anys, han caminat al teu costat quan encara només existia un somni. Perquè els cims, tard o d’hora, s’acaben baixant. El que realment perdura són els valors, la confiança i els vincles que construeixes pel camí. I això és, probablement, la muntanya en la seva essència més pura.

Huaraz (Perú), juliol de 2026