Gyama Pyramid Kangri (6.300m) per Juan Gomis

Gyama Pyramid Kangri (Gyama North)  Juliol – Agost 2023

Text i fotos per Juan Gomis Ferraz

És un cim absolutament remot situat a la serralada KORZOK, a la regió de Ladakh a l’Himàlaia Indi. Tot just a 40 km de la frontera amb la Xina i a uns 200 km al sud-est del Karakorum, entre els llacs Tso Kar i Tso Moriri.

Geogràficament la zona correspon al sector occidental de l’altiplà tibetà a la regió del Chang Tang. Molt poc transitada, sense camins, ni pobles. Alguns pastors nòmades vinguts des del Tibet, amb els seus ramats de cabres i iacs, però només presents els primers dies de les expedicions. Després ja només hi havia valls, rius i colls de més de cinc mil metres d’alçada flanquejats per cims de més de quatre mil metres al principi, després cinc mil i al final sis mil metres, amb glaceres, moltes verges i sense nom.

L’expedició és una travessia de diversos dies per zones remotes i despoblades, i mentre ens endinsam en la successió de valls i colls, anam notant l’aïllament, que arriba a ser complet durant els dies pre i post ascensió. Ni cobertura de mòbils ni telèfons satèl·lits (prohibits a l’Índia), ni Internet.

Arribada i aclimatació

Arribam a Leh, capital de Ladakh, a 3.500 msnm a la vora del riu Indo. Allí vam estar aclimatant, fent les darreres compres i visitant monestirs.

Des de Leh ens espera un viatge de més de cent quilòmetres en minibús per carretera que comunica Leh amb Menali, al sud, i que ens durà fins a Rumtse, a 4.200 metres d’alçada. La carretera comença a pujar fins que arribam al cim del coll de Taglang La o Tanglang La a 5,328 m (33°30’28.0″N 77°46’12.0″E). Des del coll pujam a un petit cim, Tanglang Ri, a 5359 m. Després arribam fins al TSO KAR (Llac Blanc) i d’aquí a Nuruchen. Un cop allà, després d’establir el campament, vam decidir fer una pujada vespertina als cims del voltant. Es tracta d’una muntanya allargada amb tres puntes i amb búnquers de la guerra del 1962 als cims: Nuruchen Ri Sud, 4904 m. (33.205049, 78.008944), Nuruchen Ri Central de 4840 m. (33.221174, 78.005651) i Nuruchen Ri Nord de 4919 m. (33.246175, 78.001308)

Aproximació

Començam a caminar i es van succeint, durant els següents dies, valls i colls cada cop més alts i remots. S’ha acabat el món civilitzat.
Creuam el pas de Horlam Kongka La a 4970 m. Quines vistes. Pujam als cims del voltant fins a 5200m. Pics sense nom ens envolten per tot arreu. Patim alguna baixa a l’equip, un ferit en un peu després de creuar un riu i dos més amb mal d’alçada. Tots tres decideixen retirar-se.

Al dia següent arribam al coll Katstse La, a 5.430 m. A Guru Map App apareix malament amb un altre nom (Kyamayuri La), segons ens indiquen els guies.

Descansam una estona sota les banderes, la resta de calaveres de iaks, banyes de cabres i la muntanya de pedres deixades a manera d’ofrena, algunes tallades en tibetà amb el mantra “OM MANI PADME HUM”. I de sobte, allà lluny es veu la piràmide del Gyama, el nostre destí. Lluny, molt lluny, completament nevat, però ja s’intueix. Amb el zoom es pot veure amb més claredat. Canviam de vall.

Deixam Kanchung Karu i baixam cap a Gyama Camp (Gyama Barma. 33.163860, 78.083083). Entram en una vall envoltada de muntanyes nevades i glaceres, i anam trobant gran quantitat de iaks pasturant. Ara sí que se sent la veritable solitud del lloc, només muntanyes i iacs.

Creuam de nou un gran riu i ens neva de nou. Reprenem la marxa i la nevada i la ventolera empitjoren. Portam més de 15 km caminant a alçades de més de 5000 m. Arribam per fi al campament. Muntam les tendes i ens hi ficam. Fa molt mala tarda amb vent, neu i fred. Qui més i qui menys té una mica de mal d’alçada i problemes digestius, però res greu.

Es desperta el vuitè dia amb alguns núvols però sense vent. Recollim el campament i, de nou, un altre ferit en una mà. En retirar una piqueta es talla el dit amb la rebava metàl·lica. Bé, dos punts i arreant.

Sortim de Gyama Barma i avui toca remuntar un altre coll, el Gyama Pass (al mapa apareix com Kostse La) a 5.400 m. Comença a costar, cada cop més, remuntar colls. Després de baixar toca de nou creuar un altre riu per enfilar la següent vall, molt més estreta i menys ventosa. Molt encaixonada. Per fi, seguint el riu arribam a una zona més ampla on muntam les tendes. Estam a Gyama Base Camp I a 5.350 m. (33.038460, 78.168027).

El temps és molt variable, amb estones de sol i breus tempestes de calabruix. Després de descansar i prendre unes quantes tasses de te, i ja que el dia ha millorat, vam decidir pujar a un cim que es veu des del campament a l’oest. El Yualong Nyau Ri de 5.627 m. Des del cim veiem una vista impressionant de l’entorn. Al nord, el Yalung Nong South de 6.090 m, al sud el pas per on tornarem del cim d’aquí a 3 dies, el Yualong Nyau La, i darrere del coll, el llac Tsomoriri i Karzok, el poble on s’acaba la travessia. Al sud-est la Serralada Mentok I, II i III de més de 6000 m, i just a la nostra esquena el nostre objectiu, el Gyama Pyramid North Kangri de 6.300 m.

Es desperta el novè dia. Avui sense pressa i a poc a poc. Farem un trajecte relativament curt fins a Gyama Base Camp II a 5.500 m. (33.008287, 78.159156). Preparam les motxilles i el material. Ajustam grampons, arnesos, cordes, frontals, guants…. Ens reuneix Rigzin i ens dóna instruccions per al dia següent.

Descans, lectura i meditació. Emoció i ansietat continguda. Incerteses i pors. Sopar lleuger i a dormir aviat, encara de dia. Cal matinar, el cim ens espera.

Ascens

Dia 1 d’agost 2023, per fi ha arribat el moment. Nit clara sense vent i sense fred. 01:30 h. Després d’un esmorzar ràpid, ens preparam, una breu pregària i començam la marxa, amb els frontals remuntam la llera de rierol que baixa del Korzok Ri (6.094 m.). Avançam per un pedregar immens amb tot el sòl i els rius gelats. Després d’unes hores, arribam al capdamunt del turó final que coincideix amb les faldes del Korzok Ri i que no és, ni més ni menys, que una morena lateral gegantina de la glacera que baixa de la cadena dels Gyamas… i que hem de creuar. La veritat és que ha estat una cosa inesperada, ja que en tractar-se d’un cim tan remot i poc freqüentat no hi havia informació gràfica ni en llibres ni a internet, només un parell de fotos amb què hem especulat sobre si les esquerdes, l’aresta, la inclinació,… però res de la llengua glacera.

Començam a baixar la morena fins al gel i allà ens calçam els grampons i ens encordam.

Feim tres cordades. Queralt, Almudena, María José i Rafa, per una banda; Tundup, Manel i Jordi en una altra; Goyo, Vicens, Rigzin i jo a la tercera. Començam la pujada cercant l’aresta i de seguida, fent “zetes” ens plantam a l’aresta nord. Comença a clarejar i ens aturam una estona a contemplar el meravellós espectacle.

L’esforç és intens i considerable. 20 passos i hem d’aturar per recuperar-nos.

Després d’una hora de pujada, dos del grup comencen a notar l’alçada fins al punt d’aturar-se i optar per la baixada. Desfem les cordades a causa de la bona qualitat de la neu, dura sense gel i l’absència d’esquerdes a l’aresta. Amb tristesa, veiem baixar els que han decidit baixar i la resta, al final, cadascú puja al seu ritme. Les al.lotes al màxim.

Em veig bé. Vaig amb en Goyo i més o menys anam al mateix ritme. Pujam, i als 6.000 m. aturam a reposar forces, unes patates bullides i uns ous durs asseguts en un ressalt amb la glacera avall i unes vistes que tiren d’esquena. Queralt, María José i Almudena pujant bé. La resta també, els dos que anaven mal baixant, gairebé ja a la morena terminal, però no veiem en Jordi. Bueno és un home expert en vuitmils. No ens preocupa gaire. Continuam pujant i 4 hores després d’haver començat l’aresta arribam al cim. Arribam junts Goyo i jo.

Primers espanyols al cim segons ens diuen els guies. I per a més satisfacció, a més és el meu aniversari. 50 anys. Es pot tenir millor regal? IMPRESSIONANT. Abraçades, fotos, felicitacions i llàgrimes d’emoció. Quines vistes més impressionants. El Karakorum tapat pels núvols al fons, però la resta és d’impressió. Tota la serralada de Korzok, els Mentok, els Shukule de 6.500 m., el Kun i el Nun de més de 7000 m. al nord-oest i tota la serralada en territori xinès a l’est. Ens vam quedar al cim una estona i va apareixent la resta del grup. Tots menys en Jordi, del qual ningú no en sap res. Molt emocionant l’arribada de cadascú. Molt emotiva la de Manel amb Tundup. Les al.lotes sobrades, en molt bona forma física.

Obrim uns sobres de pernil pota negra i uns xoriços de cérvol per celebrar-ho. Gran celebració d’aniversari. I quan gairebé no quedava pernil, apareix en Jordi que pujava per la cara nord-oest, més lliure de neu, i per això ha pogut pujar millor per allà.

Recordam els que es van quedar a baix els primers dies, els que han hagut de capgirar a la meitat de la pujada i tots els que des de casa esperen notícies i ens han donat suport, animat i aguantat durant tot l’any mentre preparàvem l’expedició.

Començam la baixada, es perllonga vàries hores fins arribar a la morena terminal.

Fa calor i ja corre l’aigua formant rius per sobre i per davall del gel. Ens agrupam de nou per creuar-lo.

M’agradaria recordar un ajudant dels cuiners de 16 anys que va pujar fins aquí des del Camp II amb una tetera plena i uns tassons, a rebre’ns per oferir-nos un te calent.

Poc a poc anam baixant i al cap d’unes hores ja som al Camp Base II.
Al llarg de la tarda va apareixent la resta del grup i ja amb els darrers llums apareix l’últim de nosaltres. Quina gran satisfacció, tots de tornada bons i sans. Ens reunim per sopar i comentar l’ascensió, i per postres els cuiners havien preparat un pastís d’aniversari. Increïble celebració de 50 aniversari a 5.500 m d’alçada. Havien aconseguit cuinar un pa de pessic i uns pans amb un forn que van construir amb unes pedres i fang i van coure la massa alimentant-lo amb molsa seca i monyes de iac. INCREÏBLE. Fins i tot van fabricar una màniga pastissera per adornar el pastís. Simplement BRUTAL. Aquesta gent està a un altre nivell.

Tornada

Recollim el campament i començam a baixar. Arribam al coll de Yalung Nyau La a 5440 m., que dóna accés a una vall àrida i desèrtica que baixa fins a Korzok. No hi ha rius, ni gairebé vegetació, ni ombres i després d’unes quantes hores caminant ens instal·lam a una zona poblada per pastors nòmades. Optam per un petit rierol que ve del nord (32.972934, 78.236143) amb aigües netes i sense bestiar per a dalt. Passejam per la plana amb l’estupa, les banderes i els iaks pasturant. Al dia següent baixam a Korzok i després de 8 hores de carretera arribam a Leh.

Des de l’avió, a meitat del trajecte de Leh a Delhi podem veure l’Himàlaia en tota la seva esplendor.

Material

El calçat emprat en aquesta expedició ha estat Bestard en totes les variants.

Sabates de trekking, model Camí per als dies d’aclimatació, per la ciutat i als campaments després de la caminada del dia. Còmodes, versàtils, impermeables i funcionals. Molt resistents. Una gran sabata.

Botes de trekking, model Kathmandu GTX, utilitzada durant les llargues jornades d’aproximació al cim. Bona adherència amb molt bona transpiració i impermeables. Molt còmodes i amb un gran resultat tot i estar ja molt usades. Han aguantat perfectament les llargues travesses, la pluja, i la pujada als cinc mils lliures de neu i alguna nevada. Tot i el fred, manté els peus calents.

Botes rígides, model Fitz Roy, Un gran encert per a l’ascens al cim del Gyama. Molt còmodes tot i ser bota d’alçada, sense rascades ni molèsties i una molt bona opció per a ús en neu i glacera, amb perfecta protecció contra el fred a 6.300 m. Molt adaptable tant a roca com a neu i gel. És d’agrair la lleugeresa gairebé igual a les Advance K Pro usades en els darrers anys als Pirineus i als Alps. Les Fitz Roy les he fet servir amb idèntic resultat al Monte Ararat el 2021 i al Monte Rosa el 2020, així com en hivernals de Pirineus i Terol.

Grans productes d´alta qualitat i comoditat. Sens dubte per seguir amb elles en properes aventures

Juan Gomis Ferraz

És un client satisfet amb la nostra marca després de molts anys i després de posar-se en contacte amb nosaltres ens va semblar molt interessant compartir aquesta història amb tots els nostres seguidors.