Slow Mountain per Sergio Fernández Tolosa i Amelia Herrero Becker
SLOW MOUNTAIN MONTAÑER@S SENSE PRESES
DESPRÉS DE DIVERSOS ESTIUS GAUDINT DEL PIRINEU AMB MOTXILLES GRANS I MAPES PETITS, HEM RECOPILAT 10 APRENENTATGES QUE PODEN RESULTAR ÚTILS PER PLANIFICAR UNA TRAVESSA DE MUNTANYA DE DIVERSOS DIES, EN PLA CONTEMPLATIU, LLUNY DEL MUNDANAL RENOU I EN RÈGIM DE PLENA AUTONOMIA.
Texte i fotos: Sergio Fernández Tolosa & Amelia Herrero Becker
El ‘slow mountain’ -muntanyisme sense presses- reivindica la muntanya sense cronòmetres. És igual que es tracti de rutes curtes o llargues. Aquí no es mesuren ni la velocitat, ni el desnivell, ni el nombre de cimeres encadenades. Es tracta, bàsicament, de baixar el ritme i de contemplar. De desconnectar i deixar que el més obvi i natural passi amb tota la seva màgia davant dels nostres ulls. És la nostra fórmula preferida de viure la muntanya perquè ens permet passar més temps allà dalt. Per descomptat, respectant sempre els sagrats principis de Leave no trace.
UN MATEIX LLIBRE POT TENIR TANTES LECTURES COM LECTORS. EL MATEIX PASSA AMB LES MUNTANYES. HI HA QUI EN ELLES CERCA DIFICULTAT. QUI CERCA RÈCORDS. QUI CERCA PAISATGES. FAUNA. FLORA. AIRE. TAMBÉ QUI CERCA ÚNICAMENT TEMPS
1r MENYS QUILÒMETRES, MÉS TEMPS
Quan es planifica un viatge a peu o una travessia de diversos dies per la muntanya, un dels errors més freqüents és voler abastar molt d’espai encara que disposem de poc temps. En canvi, si invertim l’equació, reduïm el territori i li assignam més dies, tendrem més temps per explorar-lo, contemplar-lo i comprendre’l mentre gaudim amb calma de tots els detalls: flors, plantes, animals, insectes, peixos, roques, núvols…
Per norma general, nosaltres, en dissenyar un recorregut, calculem entre 10 i 15 km amb 1000 metres d’ascensió acumulada per jornada. Evidentment, hi ha dies en què sobren hores, però es tracta d’això. El dedicam a descansar en algun lloc bonic, llegir, prendre tes, veure com es fa fosc des de dalt…
Per exemple, per distància i desnivells, la ruta dels Ibons de Pixón, La Solana, Lleners i Millars, al Parc Natural de Posets-Maladeta, es pot completar en el dia, però és molt més interessant si la dilatam al llarg de 2 o fins i tot 3 jornades.
2º TRIAR ZONES MENYS POPULARS
A tots ens agrada anar a la muntanya i veure poca gent. Encara més si anam amb intenció de contemplar la natura en el seu estat més pur. Per això, l’ideal és evitar els dies de més concurrència, que solen ser els caps de setmana. Però també les zones i valls més populars, els cims més alts –i assequibles– i els que tenen accés fàcil –aparcament o refugi guardat a prop–.
Per estrany que sembli, no sempre cal anar gaire lluny. De vegades, la vall contigua a un enclavament súper turístic pot ser un paradís de silenci. Potser no els trobis a les llistes de “les deu millors excursions que has de fer abans de morir”, però l’experiència pot ser molt més genuïna, encara que no siguin tan espectaculars, ni ningú n’hagi sentit a parlar mai.
Un exemple d’aquest fenomen podria ser el Tour de Punta Suelza o l’ascensió a Punta Fulsa des de Bielsa, al Pirineu oscenc. Mentre la gent puja en massa per les populoses valls de Pineta, Barrosa o es dirigeixen cap a l’esmolada cimera del Robiñera, a l’altra banda del Cinca es respira una calma…
3r LA IMPORTÀNCIA DE L’ENTRENAMENT
‘Slow’ significa lent, però no necessàriament fàcil. La preparació física és vital per a la pràctica del muntanyisme. Més encara si serem autònoms durant diversos dies, doncs anirem carregats, com a mínim, amb menjar, abric i equip de bivac.
Cal tenir en compte que a la muntanya no només hi treballen les cames, sinó tot el cos. Per tant, és primordial entrenar la força, la mobilitat, l’elasticitat, la resistència i fins i tot el metabolisme, ja que no podrem menjar ni tant ni tan sovint com quan estam al costat del rebost, el supermercat o l’App de menjar a domicili.
4t AUTONOMIA = LLIBERTAT
Moure’s per la muntanya amb un equip lleuger té certs avantatges. Tot i això, ser autosuficients ens permet estar les 24 hores en contacte directe amb la natura.
En pujar tot el nostre menjar, el nostre abric i el nostre material de bivac, i baixar tots els nostres residus, som més lents, però tenim un marge més gran de maniobra. En no dependre de refugis, podem improvisar, canviar d’itinerari, aturar aquí o allà…
5è EL PES DE LA MOTXILLA
La llibertat té un peatge indefugible: el pes de la motxilla. Aigua en trobarem durant el recorregut, però per molt espartans que siguem, cal calcular al voltant de 800 grams de menjar per persona i dia.
Per preparar menús de bivac que no llastin, però que aportin els nutrients necessaris i es puguin preparar amb poc combustible, cal triar bé, practicar a casa i haver acostumat al cos a aquest tipus d’aliments.
A base d’assaig-error i llegint alguns llibres de nutrició, hem après el que a nosaltres ens funciona millor: farinetes de civada, fruita seca, fruita dessecada i llavors per esmorzar; cuscús mesclat amb verdures i carns deshidratades, conserves de peix o proteïnes vegetals per sopar; embotits, cecina, pernil al migdia; barretes amb aportació proteica per completar la dieta; infusions, cafè soluble; etc.
6è AIGUA
Per potabilitzar l’aigua de rierols, ibons i surgències a zones de muntanya dels Pirineus, nosaltres fa anys que utilitzem un softflask amb filtre. És el sistema més lleuger i ràpid que hem provat. Si la membrana està nova o l’acabam de netejar, es pot filtrar gairebé un litre d’aigua clara en un parell de minuts. Si està brut o l’aigua té sediments, triga força més. De tota manera, sempre duim algunes pastilles d’òxid de clor, per si de cas.
7è CALÇAT I BASTONS
El pes d’una motxilla gran i carregada influeix en tots els moviments i inèrcies del cos. Això afecta especialment quan ens movem per terrenys abruptes, empremtes de muntanya o camp a través. Tant en pujada, com en baixada o quan creuam rierols i hem de fer equilibris, els bastons són uns ferms aliats.
L´elecció del calçat és un tema molt personal, però quan anam carregats amb motxilla gran, l´experiència ens fa decantar-nos per models més estables i ferms, encara que siguin més pesats. És una cosa que vam aprendre a la nostra travessia transpirinenca a peu, en què preferim ser autosuficients durant llargs sectors, evitant haver de dependre de refugis guardats.
8è EQUIP CLAU
En una travessia de diversos dies en què estàs les 24 hores a l’aire lliure i a mercè dels elements, no convé escatimar en equip. Al nostre parer, per esgarrapar grams el veritablement útil és no duplicar materials. La clau és triar peces tècniques i versàtils que serveixin per a diverses funcions i moments del dia o la nit.
Amb el sac de dormir, convé ser conservador i no apurar amb les temperatures mínimes o “extremes” que estableixen els fabricants. El fogonet, encara que pot semblar un article de luxe prescindible, dóna molt de joc a l’hora de preparar receptes de menjar deshidratat (cosa que permet estalviar pes), encalentir aigua per a infusions, sopes instantànies, etc. Pel que fa a l’aïllant, les estoretes d’acordió ens semblen més funcionals i lleugeres que les inflables, ja que les pots fer servir sobre qualsevol terreny. Pel que fa a la tenda, encara que sigui de reduïdes dimensions, ofereix protecció i confort extra en cas de vent o pluja.
9è DESCONNECTAR PER CONNECTAR
Quan anam a la muntanya, el primer que feim és informar dels nostres plans a la família i, tot seguit, posar el telèfon en mode avió. Preferim reservar la bateria per a possibles emergències o enviar missatges breus de “tot va bé” quan creiem que hi ha cobertura.
La muntanya sense presses casa molt bé amb el saludable ritu de la desconnexió. Aparcar les xarxes socials, el WhatsApp i dedicar-se a la vida simple permet connectar-se amb una realitat diferent. Per als moments d’esbarjo, podem ficar a la motxilla una guia de flors, un llibre –com La vida simple, de Sylvain Tesson–, un quadern i un llapis per dibuixar o un diari per escriure.
10è LA MÍNIMA EMPREMTA
Tot i que ja ho hem citat al principi, cal posar èmfasi en el tema dels residus. Hem d’aprendre a gaudir cuidant allò que és de tots, respectant els refugis lliures –i els seus voltants–, sent discrets i silenciosos, i interferint el mínim en l’ecosistema.
Parlant clar: cal endur-se totes les escombraries a casa (incloses les pells de mandarina, les closques dels ous durs i els pistatxos). Els excrements sòlids s’enterren fent un petit forat amb una paleta plegable que pesa el mateix que un rellotge d’aquells que graven els tracks. El paper higiènic, res de deixar-ho sota una pedra, decorant un arbust o cremar-ho. Es fica en una bosseta que serveixen per recollir les caques dels gossos i torna a casa amb la resta d’escombraries.
