Transpirinenca en 24 dies per Pau Calado
L’objectiu de l’aventura
L’objectiu d’aquesta aventura era fer la Transpirinenca completa principalment a través del GR 11, en solitari, amb la màxima autonomia possible i en menys de 30 dies.
GR11, un somni
Feia molt de temps que somiava fer el GR 11. De fet, a la meva primera ruta de 6 dies per Pirineus ja tenia clar que algun dia la faria.
Per mi, era un repte gairebé impossible i que el veia molt lluny, però que algun dia aconseguiria fer.
De mica en mica, vaig anar pujant el nivell, cada cop em prenia la muntanya més seriosament i finalment, després de diverses rutes i sentint-me molt preparat i confiat em vaig llançar a fer la somniada Transpirinenca.
Els Encantats, Aiguestortes
Per què el de l’autonomia
Fer-ho amb la major autonomia possible em refereixo a no utilitzar les comoditats com a refugis guardats. Únicament recarregava menjar a certs pobles, i com a molt passava la nit en alguns refugis lliures, cabanes o tendes de campanya. Això implica ser autosuficient amb tot allò d’electrònica, pernoctació, i tenir-ho tot molt ben planificat. És un estil que connecta molt més amb la natura, et sents molt més vulnerable i vius l’aventura amb una altra intensitat.
Encara que de primeres no ho sembli, hi ha una gran diferència de simplement passar encara que sigui una nit amb una mica més de confort o seguir amb l’autonomia. Quan s’ajuntaven diversos dies amb molt mal temps, tota la roba xopa, algun dia amb més gana per calcular malament el menjar, les bateries s’acabaven per no poder carregar amb llum solar… mentalment es feia molt dur.
La meteorologia no ho va posar gens fàcil
Amb el tema del temps vaig tenir una punteria impressionant, si ho hagués volgut fer a propòsit no ho hauria aconseguit tant.
Exactament vaig començar a caminar el dilluns 29 de maig a Cabo Higuer. Van ser pocs els dies que no vaig haver de fer servir l’impermeable. Molts dies seguits de mal temps, pluges molt intenses, tempestes, moltíssim vent i una mica de calabruix.
Aquesta variable fa que sigui l’aventura més dura que he fet fins ara
Estic molt content per tota l’experiència que he guanyat. Ha estat una manera d’enfrontar-me directament a situacions realment incòmodes i sortir de la zona de confort.
El meu calçat utilitzat
En aquesta aventura recorreria moltíssims quilòmetres. Des del mar Cantàbric al Mediterrani, creuant per tot el Pirineu, passant diversos colls de més de 2700m, amb trams de neu dura, algun tram més tècnic, tarters de roca, pedreres, senders, pistes i un temps molt incert.
La meva elecció van ser les Bestard Alp FF, unes botes semirrígides que ja les havia provat en altres aventures i rutes importants com a “Berga – Pica d’Estats en hivernal” i estava molt content, així que vaig decidir apostar per elles. En aquesta ocasió sí que és veritat que van resultar força dures per als primers i últims trams de la Transpirinenca. Molts quilòmetres per terreny senzill (pistes, carretera…).
Però en anar pujant de cota, entrant a alta muntanya van rendir com esperava amb aquesta versatilitat que tant m’agrada. Sobretot van anar molt bé per als diversos nevers, trams amb neu dura, i a les zones més trencades i tècniques.
Si ho tornàs a repetir de la mateixa manera, sense tenir tants trams amb neu, escolliria sens dubte les Bestard FF. Un model semblant però molt més flexible que s’agrairà per a tots aquells trams més senzills.
Al següent enllaç podeu seguir per Youtube la sèrie de capítols que Pau ha realitzat: Clik Aquí
Pau Calado
